MARC TEÒRIC

La Formació Professional (FP) és un punt clau de l’actual reforma educativa que pretén la transformació de la societat espanyola en un sistema social i cultural plena de coneixement. Malgrat que, des de fa temps ha segut uns dels nivells educatius relegats tradicionalment a un segon pla, actualment es tracta d’una alternativa front a la crisi econòmica i l’alta tasa d’aturament juvenil.

Entre els objectius polítics immediats tenim:

• Reduir la tasa d’abandonament escolar prematur.
• Augmentar l’atractiu i el reconeixement social d’una FP que done respostes a les necessitats del mercat de treball.
• Consolidar la FP de grau superior com a alternativa d’interés als estudis universitaris.
• Promoure l’aprenentatge al llarg de tota la vida mitjançant una major flexibilitat del sistema educatiu, la FP i el mercat de treball, així com el reconeixement de l’experiència professional.

La FP a Espanya està formada per una formació professional inicial, integrada en el sistema educatiu i d’una formació per al treball, dirigida a treballadors ocupats i aturats.

La FP per als jòvens comença a l’acabament de l’educació obligatòria (ESO) als 16 anys.

I es divideix en:

§ Cicles formatius de grau mitjà (CINE 3B) incloguen mòduls entre 1300 i 2000 hores, organitzats en 26 famílies professionals del Catàleg Nacional de Qualificacions Professionals (CNCP). L’alumnat adquereix competències professionals i transversals i una experiència laboral (mòdul obligatori). La superació de tots els mòduls del cicle condueix al títol de Tècnic, que dóna accés directe al món del treball, a totes les modalitats de Batxillerat i tras una prova específica als cicles formatius de grau superior.

§ Cicles formatius de grau superior (CINE 5B), tenen una duració de 2000 hores amb estructura modular. La titulació obtinguda és la de Tècnic Superior, que dóna accés a determinades ensenyances universitàries.

(Tríptic CEDEFOP www.cedefop.europa.eu)

Els canvis socials demanen que el sistema de Formació Professional compla una sèrie de requisits fonamentals:

• Flexibilitat, per adaptar-se a les necessitats i comandes de l’entorn productiu.
• Agilitat i capacitat de resposta als desafios del canvi tecnològic i de les demandes del mercat laboral.
• Polivalència, per a facilitar la promoció de les persones.
• Autorregulació, mitjançant principis d’ordenació.
• Vinculació amb el sistema productiu.

El sistema educatiu, àmbit en el qual treballa un professor de Formació Professional, és un sistema obert, i no tan sols abarca la Institució Escolar, sino que a més podem dir que, estructural i funcionalment és un subsistema del sistema cultural i social amb una missió específicament educativa. Aquesta activitat educativa no ha de basar-se en la simple transmissió del saber, del coneixement net, ja que aleshores aquesta seria incompleta. Els processos d’aprenentatge de la Formació Professional Específica han de girar al voltant del “saber”, “saber fer” i “saber estar”; doncs la teoria i la pràctica, són aspectes d’un mateix procés d’aprenentatge que han d’anar de la mà al llarg de tot el procés educatiu. Els programes formatius d’aquestos títols fan referència a les necessitats de qualificació del sistema socioproductiu i estan encaminats cap a l’adquisició de Competéncies Professionals, és a dir, el conjunt de capacitats necessàries per a desenvolupar “rols” en situacions de treball als nivells requerits en l’ocupació.

En aquest procés les Tecnologies de la Informació i Comunicació (TIC) amplien les possibilitats de comunicació i generen mecanismes nous i habilitats per a la construcció del coneixement, mitjançant la comprensió de la informació, organització, relació, anàlisi, síntesi i integració com a coneixements propis. Ja que per aconseguir un aprenentatge eficaç, és necessari establir una connexió entre els coneixements previs i els nous, per a donar-los significat.

Des de l’òptica constructivista en què està basada el disseny de la nova Formació Professional, i en la constant recerca de crear aprenentatges significatius, la interactivitat que proporcionen les TIC és un dels pilars fonamentals dels canvis socials que s’estan produint. En l’àmbit formatiu està provocant un canvi important en els plantejaments didàctics, metodològics i en les relacions interpersonals en les aules. La informació, amb l’assessorament del professorat, pot ajudar en l’aula a fomentar la valoració crítica i constructiva sobre la construcció de nou coneixement de carácter formatiu, social i tècnic.