RECERCA BIBLIOGRÀFICA

Pineda, P. (2007). La formación contínua en España: Balance y retos de futuro. RELIEVE, 13(1), 43-65. Recuperat el 2 de maig de 2011, de http://www.uv.es/RELIEVE/v13n1/RELIEVEv13n1_2.htm

Pérez-Díaz, V., & Rodríguez, J. C. (2002). La educación profesional en España. Madrid: Santillana.

Martínez-Clares, P., Martínez-Juárez, M., & Muñoz-Cantero, J. M. (2008). Formación basada en competencias en educación sanitaria: aproximaciones a enfoques y modelos de competencia. RELIEVE, 14(2), 1-23. Recuperat el 2 de maig de 2011, de http://www.uv.es/RELIEVE/v14n2/RELIEVEv14n2_1.htm

Vázquez, M. J., Marcelo, C., Lázaro, C., & Álvarez, F. J. (2007). Elearning para la Formación Profesional Inicial en Andalucía: cuatro años de experiencia. Revista de Educación a Distancia, 18.

Boza, Á., Tirado, R., & Guzmán-Franco, M. D. (2010). Creencias del profesorado sobre el significado de la tecnología en la enseñanza: influencia para su inserción en los centros docentes andaluces. RELIEVE, 16 (1),1-24. Recuperat el 2 de maig de 2011, de http://www.uv.es/RELIEVE/v16n1/RELIEVEv16n1_5.htm

López, M. I., Alcaraz, V. M., & Mata, M. A. Escuelas en Red: Aplicaciones TIC en la enseñanza de formación profesional de sanidad. Recuperat el 2 de maig de 2011, de http://redes-cepalcala.org/inspector/DOCUMENTOS%20Y%20LIBROS/TIC/GRANADA%20TIC%202007/0348C.pdf

Pérez, A. R. (2009). Los límites de las TIC en el entorno educativo. Innovación y experiencias Educativas, 22. Recuperat el 2 de maig de 2011, de http://www.csi-csif.es/andalucia/modules/mod_ense/revista/pdf/Numero_22/ANTONIO%20RAFAEL_PEREZ_BOHOLLO01.pdf

Pérez, J. V. (2009). La importancia de las TIC en la enseñanza: obstáculos para su implantación. Innovación y experiencias Educativas, 23. Recuperat el 2 de maig de 2011, de http://www.csi-csif.es/andalucia/modules/mod_ense/revista/pdf/Numero_23/JUANVICTOR_PEREZ_1.pdf

Patokorpi, E. (2006). Abductive Reasoning and ICT Enhanced Learning: Towards the Epistemology of Digital Nomads. IFIP International Federation for Information Processint, 195, 101-117.

Dejan, D., Inchingolo, P., Krajnc, I., & Kokol, P. (2007). Open Source in Health Care: a milestone toward the creation of an ICT-based pan-European health facility. IFMB Proceedings, 1(16), 719-722.

McDougall, A. (2005). Issues in the Assessment of Real-Life Learning with ICT. IFIP International Federation for Information Processing, 182, 21-28.

Somekh, B. (2005). Factors Affecting Teachers Pedagogical Adoption of ICT. Springer International Handbooks of Education, 1 (20), 449-460.

Deryn, M. W. (2001). Pedagogy before Technology: Re-thinking the Relationship between ICT and Teaching. Education and Information Technologies, 6(4), 251-266.

Jedeskog, G., & Nissen, J. (2004). ICT in the Classroom: Is Doing More Important than Knowing? Education and Information Technologies, 9(1), 37-45.

EL MOSTREIG

EL MOSTREIG EN LA INVESTIGACIÓ QUALITATIVA

En investigació qualitativa el disseny de l’estudi evoluciona al llarg del projecte. S’empleen mostres petites no aleatòries, que no té res a veure amb una manca de qualitat, sinó que es tracta d’un criteri distint de selecció dels participants.

Degut a la grandària de la mostra es plantegen limitacions pel que fa a la representativitat dels resultats, per això la generalització no és un objectiu de la investigació.

Hi ha tres dimensions a tenir en compte a l’hora de l’extracció de la mostra: el temps, les persones i el context.

El temps és una dimensió important en la vida social.

Les persones es poden elegir mitjançant criteris demogràfics estandaritzats com el gènere, raça, edad, ocupació, nivell d’instrucció, etc.

Els contextos poden ser molt diferents i el comportament de les persones varia en funció del context. El context és l’espai social.

L’investigador comença amb una noció general d’on i amb qui començar.

En aquest cas concret serà:

On: IES Matilde Salvador (Castelló).

Qui: Professors i alumnes del CFGM Cures Auxiliars d’Infermeria que estudien i imparteixen el Mòdul de Tècniques d’Ajuda Odontològica i Estomatológica (grups presencials de diürn i noctun i un altre semipresencial).

Salamanca, A. B., & Martín-Crespo, C. (2007). El muestreo en la investigación cualitativa. Nure Investigación, 27.

MARC TEÒRIC

La Formació Professional (FP) és un punt clau de l’actual reforma educativa que pretén la transformació de la societat espanyola en un sistema social i cultural plena de coneixement. Malgrat que, des de fa temps ha segut uns dels nivells educatius relegats tradicionalment a un segon pla, actualment es tracta d’una alternativa front a la crisi econòmica i l’alta tasa d’aturament juvenil.

Entre els objectius polítics immediats tenim:

• Reduir la tasa d’abandonament escolar prematur.
• Augmentar l’atractiu i el reconeixement social d’una FP que done respostes a les necessitats del mercat de treball.
• Consolidar la FP de grau superior com a alternativa d’interés als estudis universitaris.
• Promoure l’aprenentatge al llarg de tota la vida mitjançant una major flexibilitat del sistema educatiu, la FP i el mercat de treball, així com el reconeixement de l’experiència professional.

La FP a Espanya està formada per una formació professional inicial, integrada en el sistema educatiu i d’una formació per al treball, dirigida a treballadors ocupats i aturats.

La FP per als jòvens comença a l’acabament de l’educació obligatòria (ESO) als 16 anys.

I es divideix en:

§ Cicles formatius de grau mitjà (CINE 3B) incloguen mòduls entre 1300 i 2000 hores, organitzats en 26 famílies professionals del Catàleg Nacional de Qualificacions Professionals (CNCP). L’alumnat adquereix competències professionals i transversals i una experiència laboral (mòdul obligatori). La superació de tots els mòduls del cicle condueix al títol de Tècnic, que dóna accés directe al món del treball, a totes les modalitats de Batxillerat i tras una prova específica als cicles formatius de grau superior.

§ Cicles formatius de grau superior (CINE 5B), tenen una duració de 2000 hores amb estructura modular. La titulació obtinguda és la de Tècnic Superior, que dóna accés a determinades ensenyances universitàries.

(Tríptic CEDEFOP www.cedefop.europa.eu)

Els canvis socials demanen que el sistema de Formació Professional compla una sèrie de requisits fonamentals:

• Flexibilitat, per adaptar-se a les necessitats i comandes de l’entorn productiu.
• Agilitat i capacitat de resposta als desafios del canvi tecnològic i de les demandes del mercat laboral.
• Polivalència, per a facilitar la promoció de les persones.
• Autorregulació, mitjançant principis d’ordenació.
• Vinculació amb el sistema productiu.

El sistema educatiu, àmbit en el qual treballa un professor de Formació Professional, és un sistema obert, i no tan sols abarca la Institució Escolar, sino que a més podem dir que, estructural i funcionalment és un subsistema del sistema cultural i social amb una missió específicament educativa. Aquesta activitat educativa no ha de basar-se en la simple transmissió del saber, del coneixement net, ja que aleshores aquesta seria incompleta. Els processos d’aprenentatge de la Formació Professional Específica han de girar al voltant del “saber”, “saber fer” i “saber estar”; doncs la teoria i la pràctica, són aspectes d’un mateix procés d’aprenentatge que han d’anar de la mà al llarg de tot el procés educatiu. Els programes formatius d’aquestos títols fan referència a les necessitats de qualificació del sistema socioproductiu i estan encaminats cap a l’adquisició de Competéncies Professionals, és a dir, el conjunt de capacitats necessàries per a desenvolupar “rols” en situacions de treball als nivells requerits en l’ocupació.

En aquest procés les Tecnologies de la Informació i Comunicació (TIC) amplien les possibilitats de comunicació i generen mecanismes nous i habilitats per a la construcció del coneixement, mitjançant la comprensió de la informació, organització, relació, anàlisi, síntesi i integració com a coneixements propis. Ja que per aconseguir un aprenentatge eficaç, és necessari establir una connexió entre els coneixements previs i els nous, per a donar-los significat.

Des de l’òptica constructivista en què està basada el disseny de la nova Formació Professional, i en la constant recerca de crear aprenentatges significatius, la interactivitat que proporcionen les TIC és un dels pilars fonamentals dels canvis socials que s’estan produint. En l’àmbit formatiu està provocant un canvi important en els plantejaments didàctics, metodològics i en les relacions interpersonals en les aules. La informació, amb l’assessorament del professorat, pot ajudar en l’aula a fomentar la valoració crítica i constructiva sobre la construcció de nou coneixement de carácter formatiu, social i tècnic.

Tema d'estudi

Grau d’implicació de les TICS al Mòdul de Tècniques d’Ajuda Odontológica i Estomatològica (dins del currículum del CFGM de Cures Auxiliars d’Infermeria) a l’ensenyament presencial (tradicional) i al semipresencial (a distància).

Les autoritats educatives tracten d’integrar i generalitzar l'ús de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) com a element integrador i innovador de les accions formatives als centres educatius. Aquestes eines faciliten l’accés de tot tipus d’alumnat als diferents nivells educatius, fins i tot aquells amb necessitats educatives especials o amb minusvalideses físiques o psíquiques, i aconseguir, per mitjà d'equestes, una fàcil integració i millorar la seua qualitat de vida.

Doten als centres educatius amb infraestructures tecnològiques innovadores, com són les pissarres digitals, aules mòbils, xarxes WI-FI en el procés d’ensenyança-aprenentatge dels centres educatius

Malgrat que la integració ideal de les TICs es queda molt lluny de la realitat. En la majoria dels casos, la seua utilització a l’aula depén del treball voluntariós i individual del professorat, amb grans esforços en hores no laborals i de formació autònoma, per tal d’integrar-les mínimament. I d’altra banda tenim els alumnes que no tenen la infraestructura necessària i a vegades, tampoc la formació per aprofitar-les.

El problema d'investigació i la seva justificació

La definició del problema d’investigació és el punt de partida de tot disseny d’investigació, per a donar resposta a un problema en concret. (Rodríguez, D i Valldeoriola, J). Pot sorgir d’una situació teòrica o pràctica (Latorre, Rincón i Arnal, 2003, pàg 53).

Dins del disseny hem de diferenciar entre els aspectes següents:

1. Tema: proporciona un marc inicial de referència per a entendre tota la investigació.

La implicació de les TICs a l’ensenyament del CFGM de Cures Auxiliars d’Infermeria.

2. Problema d’investigació: Grau d’implicació de les TICS al Mòdul de Tècniques d’Ajuda Odontológica i Estomatològica (dins del currículum del CFGM de Cures Auxiliars d’Infermeria) a l’ensenyament presencial (tradicional) i al semipresencial (a distància).

3. Propòsit o objecte d’estudi (per què?): El propòsit de l’estudi és tractar d’averiguar quins factors influencien en l’aprofitament de les eines TIC, per part dels estudiants i del professorat.

I a partir dels resultats obtinguts tractar de millorar el procés formatiu i augmentar la implicació dels actors participants en el procés d’ensenyament-aprenentatge. I d’altra banda promoure la creació de polítiques educatives més obertes i adaptades als canvis socials i tecnològics de l’entorn i millorar la qualitat de l’ensenyament.

Qüestions a investigar:

La manca d’una infraestructura adequada és un impediment a l’hora d’implicar els alumnes en la utilització d’eines TIC?

Tenen els suficients coneixements sobre l’ús per aprofitar les TICs?

Disponen de temps de dedicació?

S’impliquen d’igual forma els alumnes presencials que els semipresencials?

El professorat té els coneixements adequats?

El professorat implica els alumnes en l’ús d’aquestes eines?

Aquestos resultats del Mòdul de Tècniques d’Ajuda Odontológica i Estomatològica, es poden extrapolar a la resta de mòduls del currículum?

En quina mida milloren el procés d’EA d’un Mòdul pràctic com aquest?

Tempotització

Planificació temporal

Fonts de recerca

Rodríguez, D. y Valldeoriola, J. (2009). Metodología de la Investigación. Barcelona: UOC.

Latorre, A.; Rincón, D; Arnal, J. (2003). Bases metodológicas de la investigación educativa. Barcelona: Ediciones Experiencia.

http://www.springerlink.com/

http://del.icio.us/david.rodriguez/tesis

http://www.delicious.com/david.rodriguez/databases

http://biblioteca.uv.es/

http://dialnet.unirioja.es/

ACLARIMENT D'IDEES

Aquest blog està creat per a realitzar un projecte d'investigació e-learning, dins l'assignatura de Mètodes i Tècniques d'Investigació en Línia, pertanyent al Màster TIC i e-learning de la UOC.

Pel moment, estic immersa en la recerca bibliogràfica per tal d'aclarir-me. És una tasca de gran envergadura i desafiant, i em fa molt de respecte.

A vegades em trobe perduda i no sé cap a on anar, però és qüestió de centrar-se.

L'estic donant molt de voltes al cap i puc adavantar-vos que el meu treball en principi tractarà sobre les implicacions de les TICs al Mòdul de Tècniques d'Ajuda Odontològica i Estomatològica (CFGM Cures Auxiliars d'Infermeria) en l'ensenyament presencial (tradicional) i semipresencial (a distància).

Salutacions,

Alícia Sànchez